Els imants de neodimi es consideren sòlids perquè resisteixen la desmagnetització i tenen una magnetització de saturació elevada. La magnetització de saturació està relacionada amb l'energia magnètica que un material pot emmagatzemar, de manera que és un indicador de la força de tracció física que pot obtenir l'imant.
Un imant de neodimi és en realitat un aliatge de neodimi, ferro i bor que forma una estructura cristal·lina amb la fórmula Nd2Fe14B. Els materials ferromagnètics com els imants de neodimi es componen de regions microscòpiques anomenades dominis magnètics que s'alineen en la mateixa direcció quan s'exposen a un camp magnètic extern. Quan pràcticament tots els dominis estan alineats, el material es troba en la seva magnetització de saturació. En aquest punt de saturació, un imant de neodimi té un camp magnètic més fort que altres imants.
La simetria dels àtoms de l’estructura cristal·lina Nd2Fe14B tetragonal provoca l'anomenada anisotropia magnocristal·lina alta uniaxial. Això vol dir que els cristalls tenen un eix que no requereix tanta energia per magnetitzar, de manera que si els cristalls són sotmesos a un potent camp magnètic, tots els punts en la mateixa direcció al llarg del seu "fàcil" eix de magnetització. Quan un cristall té un fàcil eix d’aimantació, la coercitivitat o resistència a la desmagnetització del material augmenta perquè es requereix més energia per canviar la direcció de la magnetització.